30 de desembre 2007

Bon Any 2008


Els Fondistes de Vilassar de Dalt us desitgem un feliç any nou.

Resum esportiu del 2007 dels Fondistes

Primer any d'exili al Pavellò de l'Institut. Esperem que les noves instal.lacions de les pistes d'atletisme arribin molt aviat, ja que és el nostre entorn natural, punt de trobada i lloc d'entrenaments.
Malgrat això, el grup ha continuat amb les seves activitats durant tot el 2007: els Fondistes de Vilassar de Dalt han anat sumant fins a 82 participacions en un total de 21 curses, des dels 7 kms de Porqueres als 92 km de la Núria-Queralt.
Participacions destacades, com la Mitja Marató de Granollers, amb 12 atletes, participació a l'estranger, com a la Marató de París, amb 6 atletes i 17 desplaçats, els ultramaratons per muntanya: la Travessa del Montseny amb el 4rt lloc obtingut per Paco del Moral y la Travessa Núria-Queralt, amb 5 corredors, tots entre els 66 primers, sense oblidar les participacions a les mitges maratons clàssiques de Catalunya, i per primera vegada, a l'Eternal Running, prova de resistència i obstacles.
Destacar finalment els bronzes obtinguts per Dolors Sala i per Diego García en les seves respectives categories a la Sant Silvestre del Masnou.
En el apartat de la secció de triatlò hem de destacar el gran paper fet per Karli Puig, amb dues millores de marques a la categoria Sprint i el seu debut a les categories Olímpica, i sobre tot, al B. Moltes felicitats pel nostre triatleta.

Amb l'arribada del nou any comença una nova temporada que, segur, serà tant exitosa com aquesta.

Salut i a continuar així.

Classificacions finals de la Lliga i de la Copa

Desprès de l'última cursa de l'any, la Sant Silvestre de Barcelona, les classificacions han quedat de la següent manera:



FELICITATS ALS CAMPIONS:

.

.Pere Buquet, campió de la lliga


Dolors Sala, campiona de la lliga femenina



Diego García, campió de la copa

Sant Silvestre Barcelonesa. Cursa dels nasos. 31 desembre 2007

Abans de terminar l'any encara dos dels nostres atletes van representar Vilassar de Dalt a la capital catalana: en Toni i en Jaume, qui va fer doblet amb la del Masnou.
Enguany, récord de participació amb més de 7.000 corredors.
.

Moment de la sortida, al Passeig Garcia i Faria

Els fondistes de Vilassar de Dalt van obtenir aquests resultats:

0:43:06 Toni Sala

0:50:46 Jaume Guitart

Cursa de Sant Silvestre del Masnou. 30 desembre 2007

La Cursa de Sant Silvestre del Masnou es celebra abans de l'últim dia de l'any per tal de no coincidir amb la barcelonesa. D'aquesta manera molts corredors tenen l'oportunitat de participar-hi, sense les presses de Cap d'Any.

Matí molt assolellat al Masnou, mar tranquila i vent en calma, ideal per a córrer.
Bona representació dels Fondistes de Vilassar de Dalt, amb 8 participants, tothom de bon humor i desitjos de bon any.


.

Jordi, Jaume, Dolors, Mª Antònia, Elena i J M, molt nadalencs


En joc el primer i el tercer llocs de la lliga fondista en un recorregut de 8 kms completament pla a la vora del Mediterrani.

Fent estiraments abans de sortir



Moment de la sortida



En Pere, davant del port


En J M i la Dolors




Jaume, de taronja, poc després de la sortida




Diego, entrant a meta, 3er de la seva categoria. Felicitats, crac!


En Pere, arribant a meta, segurament campió de la lliga


La Dolors ben contenta, a l'arribada, 3ª de la seva categoria


En J M entrant a la meta davant del port


Hem de destacar la brillant actuació d'en Diego i la Dolors, que van acabar tercers a les seves respectives categories: ¡enhorabona per aquets bronzes obtinguts!

Els Fondistes de Vilassar de Dalt s'han acomiadat del 2007 amb aquests resultats:

0:32:22 Diego García
0:33:17 Pere Buquet
0:37:20 Dolors Sala
0:37:40 Jordi Tierz
0:38:18 J M Fernández
0:40:37 Jaume Guitart
0:40:55 Elena Aragonés
0:49:00 Mª Antònia Camacho

24 de desembre 2007

Bon Nadal


Els Fondistes de Vilassar de Dalt us desitgem Bon Nadal.

20 de desembre 2007

Felicitats Raúl. 17 desembre 2007

Els Fondistes de Vilassar de Dalt volem felicitar un dels nostres companys en aquestes dates tan nadalenques: en Raúl i la seva dona, la Mery, han sigut pares el dia 17 de desembre. Tots dos han fet una llarga cursa de 9 mesos de durada i al final han arribat a meta, però han arribat tres, amb la Carla sota el braç, que segur serà tan maca i simpàtica com els seus pares. Per que després diguin que els corredors no sabem fer més coses que córrer.


Moltes felicitats, Raúl.

14 de desembre 2007

Eternal Running Igualada. 16 desembre 2007

La més boja de les curses va arribar a Igualada. Allà hi va ser en Jesús que sembla que ja està recuperat del tot, sobre tot tenint en compte la dificultat d'aquesta prova amb més de 20 obstacles per superar i tractar d'evitar lesions.
Amb una temperatura de -6º C, Igualada va aplegar més de 1.500 aspirants a "Invencible", títol simbòlic que dona l'organització als que terminen, sans i estalvis, la prova. No ho van tenir fàcil, però, els participants ja que van haver de superar diferents obstacles com travessar basses de fang fins la cintura, grimpar acopis de tubs, grimpar un camió de palla, passar un tram amb pneumàtics i tanques de filferro, a més de baixar durant 150 m la llera del riu Anoia, ple d'aigua...i de gel: diuen que a la sortida tothom portava les cames tallades pel glaç del riu.
El nostre representant, en Jesús, va acabar el 10 kms infernals i eterns en poc més de 54 minuts, en el lloc nº 34. Felicitats, valent!
0:54:40 Jesús Fernández

Nit de l'Esport de Vilassar de Dalt. 14 desembre 2007

Amb la Nit de l´Esport, l'Ajuntament de Vilassar de Dalt va voler fer, un any més, un reconeixement públic a aquells esportistes o gestors esportius que han destacat per la seva trajectòria en aquest àmbit.

Presència massiva dels Fondistes de Vilassar de Dalt a la gal.la, amb dues nominacions per part del club: Fran Izquierdo com a millor esportista individual de l'any i Toni Sala, el nostre president, com a millor gestor esportiu. Bon ambient al Pavelló de l'IES Jaume Amera i canapés boníssims.

Pere i J M, entre els fondistes presents.

Finalment, Toni Sala va ser guardonat com a millor gestor esportiu per la seva gestió en el Club d´Atletisme i el nostre estimat Pepe Cros com a millor esportista no actiu per la seva trajectoria, esperem veure't molt aviat en actiu, Pepe. Éxit pel nostre club.

En Toni, recollint el premi com a millor gestor esportiu, i aprofitant per recordar l'alcalde que portem un any sense pistes. Bravo, Toni!


Resta de premiats:
Oriol Roca i Prats va rebre el guardó com a millor esportista individual per la seva trajectòria i per l´obtenció del segon lloc als 5.000 metres marxa de la categoria cadet en el campionat d´Espanya d´Atletisme. El guardó al millor equip va ser per l´Equip Junior del Club Bàsquet Vilassar de Dalt per la seva trajectòria.

A banda dels guardons es va fer un reconeixement a la Penya Blanc i Blava de Vilassar de Dalt pel seu 5è aniversari, a l´Empresa Roger´s per la seva col·laboració anual amb entitats esportives locals i amb la Regidoria d´Esports, a Toni Espín per la seva trajectòria a la Penya Motorista de Vilassar de Dalt i a Rafel Bosch i Alsina per la seva participació a la Marató des Sables.

La Regidoria d´Esports va aprofitar aquest esdeveniment per solidaritzar-se amb la Marató de TV3, que aquest any tracta les malalties cardiovasculars, fent una col·lecta durant la Nit de l´Esport.

El club dels Fondistes de Vilassar de Dalt vol agraïr el reconeixement per part de la Regidoria d'Esports i felicitar tots els guardonats.

El grup de nominats i guardonats al complet.

Cursa de Porqueres. 9 desembre 2007

Aquesta població propera a Banyoles va organitzar una simpàtica cursa de 7 km pels camins que envolten el poble. Dia assolellat i bona temperatura, els corredors van aprofitar per posar-se en forma pel Nadal.
Al Pla de l'Estany es va desplaçar en Jesús en representació dels fondistes de Vilassar de Dalt fent una bona marca:

0:29:32 Jesús Fernández

Mitja marató de Mataró. 2 desembre 2007

Matí assolellat a Mataró, bona temperatura i bon ambient al Parc Central, escenari habitual de les competicions esportives.
La mitja marató de Mataró és bastant ràpida, si no fos pel tram final, de forta pujada per la riera de Sant Simó. La resta del recorregut és molt favorable i si s'aconsegueix una bona renda a la baixada i es manté un bon ritme al llarg tram paral.lel a la costa aquesta pujada no ha de fer cap mal al crono, però és clar, amb les cames petades qualsevol cosa pot passar: tots coneguem el final de la mitja de Mataró.
La representació dels Fondistes no va ser tan nombrosa com les dels anys anteriors, però molt qualificada, i les marques obtingudes no van estar malament tenint en compte que ens trobem a l'inici de la temporada.
Els representants dels fondistes de Vilassar de Dalt, amb en Karli.
Al final, tots contents, sobre tot amb la generosa bossa de regal d'un dels patrocinadors, plena de productes.
Els nostres vàren fer els següents temps:
.
1:29:00 Paco del Moral
1:30:10 Toni Sala
1:32:00 Diego García
1:34:23 Pere Buquet
.
.
.
.
Bicicletada Popular de Vilassar de Dalt.
Paral.lelament a la mitja de Mataró es celebrava a Vilassar de Dalt la bicicletada popular, festa en la qual el grup de fondistes també va ser present, però ajudant l'organització de la prova. Més de cent persones, nens i grans, van aplegar-se al parc de Can Banús per participar-hi, amb dos dels nostres fondistes col.laborant a que tot sortís bé.

En Fran i la Elena ajudant amb les botifarres i les inscripcions.

Open Jean Bouin. 25 novembre 2007

La Jean Bouin és sinònim de clàssica, de fred, de participació popular i escolar, és la cursa més antiga de tot l'Estat, des del 1920, i en ella participen atletes de tots els nivells i edats, des de les curses pels més petits fins les curses pels professionals, i pels populars, la Open, en total les conegudes 13 curses.
Recorregut clàssic pels carrers de l'Eixample de Barcelona, amb sortida a l'Avinguda Rius i Taulet, pas per la Gran Via, Passeig de Colom, Paral.lel i al final la terrible pujada pel carrer Lleida per vorejar després les fonts de Montjuïc i arribar a meta.En aquesta cursa, la Open, aquest any van participar 2 atletes dels Fondistes de Vilassar de Dalt: en Jesús i en Jaume, compte, que aquets s'estàn posant les piles...
Després, cursa professional amb la possibilitat d'admirar les estrelles de l'atletisme. Tota una festa.
.
0:38:40 Jesús Fernández
0:49:17 Jaume Guitart

Mitja marató de Ripoll. 18 novembre 2007


Amb una temperatura a la sortida de -7 graus la Comtal Vila de Ripoll va acollir la 29ª edició del Campionat de Fons del Ripollet, Campionat de Catalunya, prova de mitja marató amb prop de 600 participants arribats a meta.

Sortida en direcció cap a Sant Joan de les Abadesses, tram de pujada, i tornada amb tobogans trenca-cames per enfilar l'arribada a la Plaça del Monestir.

Cap problema que no hagin pogut solventar els nostres fondistes vilassarencs desplaçats a la vila pirinenca, malgrat el fort contrast tèrmic existent entre ambdues viles. Acompanyats d'en Karli Puig, els nostres fondistes van obtenir aquets registres sota zero:

1:31:15 Pere Buquet
1:31:45 Diego García

Pujada a Guanta, Sentmenat. 4 novembre 2007

Àplec de corredors, de ruta i de muntanya, a Sentmenat, poble que acull aquesta cursa mixta, de 12 km de recorregut, forta pujada cap al Castell i la Casa de Gualta per camins de terra i baixada cap a la zona esportiva, punt d'arribada. Bon ambient i paisatges macos.
En representació dels Fondistes es va desplaçar en Jesús, que no apareixia a les curses des de la Bombers i que, sembla, torna a estar recuperat de la seva lesió. Ànim, valent.

0:51:22 Jesús Fernández

Cros de Sants. 4 novembre 2007

Cursa molt popular aquesta que transcorre pel districte barceloní de Sants-Hostafrancs, amb sortida i arribada a la Rambla Brasil, format urbà de creuaments continu de carrers, molt ambient popular i del barri, disputant-se diferentes proves infantils abans de la cursa.
Circuit molt rápid però amb girs molt tancats la qual cosa fa d'aquesta prova un autèntic talla-ritmes, dificultat afegida a superar pels corredors.
La delegació vilassarenca es va reduir només a la presència d'un atleta, en J M. Esperem que l'any vinent els fondistes hi siguin més nombrosos.



0:47:30 J M Fernández

Marxa dels Termes. Arenys de Munt. 7 octubre 2007


El primer diumenge d'octubre es celebra cada any la Marxa dels Termes per Arenys de Munt. N'hi han 2 recorreguts per triar: un de 13 km i un altre més llarg de 23 km, aquest passa per la part més maca del terme, amb sortida i arribada a la Plaça de l'Església, donant la volta per dalt de la muntanya, vorejant els Tres Turons, pel mig dels boscos, i arribant al poble amb una suculenta botifarrada.


Els Tres Turons .

Els Fondistes no s'ho van voler perdre i es van desplaçar tres participants entre el total de 2.000 de la prova. Bona cursa.

2:55:00 Dolors Sala
2:55:00 Jaume Guitart
3:00:00 Elena Aragonés

Cursa Cabrera de Mar i Vilassar de Mar. 7 octubre 2007

Modesta i jove cursa, enguany es feia la 4ª edició, però molt familiar, prou coneguts dels pobles veins i recorregut de la prova habitual pels carrers de Cabrera de Mar (Pla de l'avellà), Vilassar de Mar, Camí del Mig i baixada de vertigen cap al Mercat de la Flor i el Passeig Marítim. Cursa molt propera i pas per indrets prou coneguts pels nostres fondistes. L'organització hauría de resoldre l'errada en el quilometratge, ja que es va fer realment una mica menys dels 10.000 metres anunciats.
Com a testimonis allà hi van ser presents els següents atletes, felicitats a tots tres:

0:36:00 Paco del Moral
0:38:00 Diego García
0:43:00 J M Fernández



¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨
Triatlò B de Banyoles. 30 setembre 2007
¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨
De nou a Banyoles, el nostre representant al triatlò, Karli Puig, aquesta vegada per intentar-ho fer encara més dificil: disputar un triatlò B, o el que és el mateix, 2200 m de natació, 80 kms en bicicleta i 20 kms de cursa a peu.
A l'aigua registre estrany, excessiu, 50minuts, després es va saber que hi havien 300 metres de més.
.


Els triatletes, al mig del llac.

A la bicicleta, una petita odisea, els últims 18 km amb una roda punxada, fent inflades cada 3 km; al final de les dues voltes, 2 hores 58 minuts.
I a la cursa a peu, amb les forces sota mínims, devallada a la segona volta de les tres del circuit, però amb l'empenta que caracteritza el nostre representant ho va poder superar i va poder fer la 3ª volta corrent, amb la pell de gallina i molt emocionat amb la proesa que acabava de protagonitzar. Moltes felicitats pel teu esforç, pel teu coratge i per poder acabar aquesta prova tant dura.
Aquesta va ser la seva marca en el debut al triatlò B:

5:45:12 Karli Puig

Cursa de la Mercé. 23 setembre 2007

Coincidint amb la celebració de les festes de la patrona de la Ciutat Comtal té lloc la Cursa de la Mercé, que aquest any va aplegar més de 7.5oo inscrits, una de les més nombroses dels últims anys. Amb un recorregut pràcticament pla i amb sortida i arribada a l'Avinguda Mª Cristina, els 1o kms es fan molt ràpids.
En representació del nostre club, i per anar escalfant motors, hi van ser presents 4 atletes, aprofitant una de les últimes curses d'estiu.


0:42:06 Diego García
0:42:48 Pere Buquet
0:54:08 Jaume Guitart
0:56:00 Jordi Tierz

Cursa Ronda 43 Mataró. 11 setembre 2007

La celebració esportiva el Dia Nacional de Catalunya a la comarca del Maresme té un nom propi: la cursa que organitza la botiga esportiva Interesport Ronda 43 a Mataró, prova de 10 kms pels carrers de la capital del Maresme i que aplega un bon nombre de runners de la comarca.
Tres representants del nostre club es van presentar per provar-se en aquest inici de temporada, just després de les vacances d'estiu, molt bé, valents:

0:51:30 Jordi Tierz
0:51:59 Jaume Guitart
1:01:00 Mª Antònia Camacho





¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨
Triatlò Olìmpic de Banyoles. 1 setembre 2007
¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨

Fantàstic dia d'estiu a Banyoles per presenciar el debut del nostre triatleta, Karli Puig, a la distància olìmpica, 1500 m de natació, 40 km en bicicleta i 10 km de cursa a peu, salt molt qualitatiu respecte de la distància Sprint.

A l'aigua, al llac, el va anar bastant bé, com mai, ens deia, però a la bicicleta va acusar la falta d'una preparació més adequada. Als 10 km de la cursa a peu, bon ritme, a 4 min/km, avançant corredors i amb bones sensacions, tant que ja volia fer un triatlò B...Paraules majors...
Finalment, bon registre per debutar a la distància olìmpica.


En Karli, preparant-se a la transició per agafar la bicicleta.

2:37:02 Karli Puig

Cursa d'Òrrius. 28 juliol 2007

En aquest poble veí de la Serra de Marina té lloc aquesta cursa estiuenca organitzada per la colla Maimakansu.
Amb un recorregut prou conegut pels nostres fondistes, amb pujada des del poble a la collada de Sant Bartomeu i agafant després la pista cap a Vilassar de Dalt, passant per sota del Turó de Séllecs i baixant des del camí del coll de Gironella, indrets i camins habituals als entrenaments dels nostres atletes a la primavera i l'estiu. Però amb tothom pràcticament de vacances, només en J M va repressentar al nostre club, gaudint d'una cursa ben maca:

0:58:00 J M Fernández




Un dels indrets tan macos per on passa la cursa, a prop del Coll de Gironella.





¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨

Triatlò Sprint de Barcelona. 22 juliol 2007

¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨

La segona cita del calendari de triatlons pel nostre representant, Karli Puig, va tenir lloc a la capital catalana, de nou modalitat Sprint, 750 m/ 20 km/5 km, en aquesta ocasió tot sol, sense el suport dels coneguts habituals en aquestes proves. Però ha va afrontar tan bé que ja a la bicicleta li va treure 1 minut i a la cursa a peu un altre. Resultat molt bo, amb millor marca personal, de nou. Moltes felicitats, Karli.

Aquí el veiem al mig, fent la transició de la natació a la bicicleta.

1:15:39 Karli Puig

Travessa Núria-Queralt. 30 juny - 1 juliol 2007


Els 91,6 km i 8.045 m de desnivell acumulat


Això que veieu aquí dalt no és l'índex de la borsa de Tòquio ni el del preu del petroli. Aquest impressionant "dents de serra" és el perfil de la Travessa de Núria a Queralt.
Organitzada per l'Associació de muntanyencs berguedans, és una de les proves de referència del calendari de curses per muntanya de tot l'Estat, amb 91, 6 kms de recorregut per les comarques del Ripollès, la Cerdanya i el Berguedà, 8.045 m de desnivell acumulat i un temps mitjà per participant de 19 hores.


Els Fondistes es van anar preparant durant la primavera, després del bon estat de fons físic obtingut a la Marató de París i a la Travessa del Montseny, amb llargues sessions d'entreno per la Serra de Marina, cada tarda, cada dissabte, anant de Vilassar de Dalt a Teià, a Vilanova del Vallès, a Cabrils o a Vallrromanes, pujant a Sant Mateu, a Burriac, a Sèllecs o a Montcabrer. Tot s'hi valia, el cas era anar sumant quilòmetres de recorregut i metres de desnivell, ja que a tots els hi esperava el temible Pas dels Lladres, present al cap de tothom als entrenos.


Davant d'un repte com aquest sempre apareixen els dubtes, si estem o no preparats, si aguantarem, si farà mal temps, si ens quedarem sols, si ens perdrem o si ens fotrem alguna patacada. L'experiència viscuda fa dos anys en aquesta prova fa calmar una mica les inquietuds, al menys coneixem el recorregut, els obstacles més durs i els trams per relaxar-se una mica.


Dissabte al migdia surtia l'expedició dels Fondistes de Vilassar de Dalt cap a la Vall de Núria: Toni, Pere, Paco, Diego i Fran, debutant aquesta edició, amb l'objectiu de baixar els temps aconseguits fa dos anys i en Fran en poder acabar íntegre la prova.


Alguns núvols intimidatoris envoltant el Puigmal, avisant que a dalt les coses podrien posar-se molt dures. Relaixant viatge en el cremallera des de Queralbs, compartint les primeres impressions amb d'altres corredors. Molta gent a l'arribada a Núria, visitants del dia, corredors i acompanyants.



Tarja de control d'en Fran






Un bon entrepà per agafar forces, bon profit






Cues al restaurant, entrepans energètics i moment de començar amb el ritual dels preparatius: omplir la motxilla amb aigua o isotònics, posar-se vaselina als llocs de fricció, assegura-se de que no faltava res, l'obligada visita al wc i acreditació i recollida de la cartolina de cursa per segellar als controls.





Vídeo del repte de Núria: s'admeten apostes, moments de relaxació enmig dels nervis abans de la sortida. Guanyaran ells?



Gent de tot arreu, 5 de Vilassar de Dalt, "¿qué heu vingut tot el poble?", diu el de les cartolines. Pensarà què fan aquest de la costa aquí...





Pere, Paco, Fran, Diego i Toni, preparats per a sortir



Tàctica per a la sortida, esplanada al costat de l'ermita de Sant Gil, camí de pujada de 2 m d'ample durant els primers 100 m i després un sender: això serà un embut, segur.



Els corredors davant de Sant Gil, punt de sortida




Però, ben posicionats, els nostres corredors surten en el grup capdavanter i no tenen gaires problemes per arribar tots al sender entre els 20-30 primers. Darrere en vénen 500 corredors més.



Embut només sortir, els corredors enfilen el camí de Fontalba




Campi qui pugui, ajudats pels seus bastons, pujant i baixant en un tram mixte, trobant-se amb caminants sorpresos davant d'aquesta gentada corrent a més de 2.000 metres d'altitud, vorejant el Puigmal i enfilant el camí cap a la Coma de Fontalba que, de cop, s'apareix de l'altre costat de la vall amb els primers corredors passant per sobre de les fonts, que, malgrat els núvols, fan una brillantor de plata al mig del pendent.




Fontalba




Sembla que davant es pot trobar en Paco, la resta reconeix la seva samarreta: sí, és ell.


La cursa comença a estirar-se pujant la Collada de Fontalba, amb el terra molt humit, buscant la manera d'evitar enfonçar-se amb els peus al fang. Forta pujada i les vaques observant els corredors arribant als Planassos, primer punt des d'on es pot mirar de reull el Pas dels Lladres.



Fort pendent a la Jaça del Ginestar



Però abans s'havia de baixar una mica, cap a la Jaça del Ginestar, gaudint d'un molt estret sender i les vistes d'una cascada molt maca.

En Paco davant, el grup li crida, es para un moment, diu alguna cosa i fa fotos.




El Pas dels Lladres, a dalt de tot

De seguida, arribada al 1er control, no cal segellar res, però hi tenen xocolates i codonyat: compte, que vé el Pas dels Lladres: 600 m. de pujada violenta. Sí, violenta, el pendent, la muntanya, la roca, el desnivell, les dimensions, la filera molt petita de corredors pujant. En Paco sempre davant, la resta pujant amb èxit, sembla que hi van bé.
.
El pendent és demoledor, però en acabar-se s'apareix un cérvol donant salts, ell sembla molt més espantat que els corredors, però, ¿no s'havia acabat? No, la pujada deixa de ser tan vertical, però continua .
.

A dalt es pot veure la silueta dels que ja han arribat al Pas dels Lladres, cim de la cursa, amb 2.590m.



Pere i Diego

L'arribada a dalt dels nostres és feliç, tornant la vista enrere s'apareix el Puigmal i de mica en mica van arribant els nostres.
.



El cim del Puigmal, tapat pels núvols

Això és sentir-se al cel. En Toni, damnificat en aquesta pujada, va arribar i contactar finalment amb la resta.
Una vegada assolit el primer objectiu gros s'havia de pensar que encara hi quedaven 79 kms i les ombres començaven a invadir els fons de les valls.En Paco va esperar la resta del grup per saber com anava tot, després va tornar a destacar-se.



Baixant cap a la Collada de Toses



A dalt, un sol espectacular, veient la Cerdanya, el Cadí, amb cada cama a un cantó de la frontera amb França, remuntadors de l'estació d'esquí d'Er i descens amb tobogans en direcció a la Collada de Toses, següent punt d'avituallament. Paisatges increïbles de la més alta muntanya, animats per ells mateixos i per les vaques, passant per Gorrablanc, Pla de les Salines, Coma-Morera, Coll de la Creu de Meians i Pla de la Bassa: dubtes, comença a haver-hi més vegetació i bosc, es perden les marques, però amb l'ajuda de tots es retroben amb el bon camí i baixen drets a la Collada de Toses, on espera el 2n control, amb talls de síndria, aigua i Paco.




Paco, gairebé tot el recorregut en solitari



El grup va sortir compacte per la carretera de la Molina. Des del Pas dels Lladres no han parat de córrer i cadascú intenta evaluar les seves forces en aquesta mitja pujada per carretera.
Abans d'arribar a la cruïlla del Pla d'Anyella en Paco es va unir amb un grupet que venia corrent. La resta del grup ja no el va tornar a veure fins la meta de Berga.
En aquest moment començava una forta pujada cap a la Costa Rasa, ja dintre de l'espai esquiable de la Molina. Els nostres anaven forts, Paco sempre davant i la resta donant canya a la muntanya. A dalt algun dubte, però de seguida trobant-se en el bon camí, ara per la pedregosa baixada del Torrent Negre, a l'hivern una de les pistes de l'estació: vall molt tancada i rocallosa, molt de silenci, sense vent, pocs corredors, sensacions de soledat i foscor al fons de la vall, abans de començar la penosa pujada pel Torrent de Coll de Pal, ple de pedres i branques remogudes, avançant encara algun corredor tocat i no deixant aproximar-se els que venien darrere.
Els nostres van arribar al control 3, a Coma Bella, abans de la collada, Paco sempre davant. Aquí es feia de nit, primera sensació de fred, a 2.000 m d'altitud, amb el so de les vaques i la gent canviant impressions. Xocolates, síndria, repostatge dels dipòsits de les motxilles i neteja de les sabates, treient els paravents, semblava que faria fred.
I tornar a pujar, per poca estona, fins arribar al Coll de Pal.



El Coll de Pal




Després d'anar corrent per la muntanya la baixada per la carretera va donar ales als nostres fondistes. Aquí va ser en Fran qui va patir de debò, la resta baixava molt ràpid i ell es va quedar enrere, però quan la cursa va sortir de nou de la carretera, en un camí de pujada va poder enganxar amb els seus companys i un grupet que semblava conèixer la baixada cap el Refugi del Rebost, pel mig del bosc, ja dintre del Parc del Cadí- Moixeró, quan els últims llums del dia encara deixaven entreveure la silueta feroç del Cadí, del Pedraforca i, més lluny, dels Rasos de Peguera, següents objectius que haurien de superar. Els llums de la Central de Cerc anunciaven la nit i els nostres arribaven al Refugi del Rebost, control 4.



El Refugi del Rebost, però de dia




Molta síndria, molt dolça, i beguda de cola, sucre i cafeina, era lo que demanava la fisiologia dels nostres atletes; estratègies per a la baixada al riu de Grèixer pel Bac de Diví, esperar-se algú qui coneixès el bosc o anar tirant i arriscar. Amb els frontals de LEDS ja col.locats al cap i en Paco davant sense problemes, la resta baixava pels barrancs i els corriols buscant el riu, travessant el revolt de la carretera...



En la foscor de la nit, baixant pel mig del bosc, van trobar-se amb la carretera



...seguint les marques fins arribar a un clar, un prat maleït on es van despistar els nostres, agafant un camí equivocat amb 20 corredors més darrere.Ningú veia les marques, mala sort, calia tornar enrere, però pujant, fins trobar la desfilada de llumenetes del gruix de la cursa que baixava dreta cap al riu. Llàstima, van perdre mitja hora.
Passant per sota de la carretera del tunel i pel riu i de seguida el control 5, al km 45, equador de la cursa, la temperatura ja havia pujat i enrere quedava la descomunal baixada per la muntanya, de 10 km i 1.100 m de desnivell des del Coll de Pal.



Pujant cap al Coll d'Escriu, aquí a la llum del sol, ells de nit



Paco continuava amb el grup capdavanter, i la resta, agrupats, encaraven la segona part de la cursa, un continu puja-baixa autènticament demoledor, amb uns moments on els telèfons mòbils i el camí van permetre el contacte dels fondistes amb les seves famílies. Camí tou abans de començar la pujada cap al Coll d'Escriu, 500 m de desnivell molt vertical per un camí de muntanya amb molts revolts, veient per dalt a corredors per avançar i per baix als que s'aproximaven; de tant en tant les penyes del Cadí, il.luminades per la lluna, s'apareixien enmig dels arbres. Els nostres van pujar, arribant per goteig a dalt, Diego començava a quedar-se enrere, però a dalt es van tornar a reagrupar per enfilar la baixada de forma vertiginosa cap al riu dels Empedrats i el Bullidor de la Llet, un dels entrebancs d'aquesta cursa, passant al llarg d'un torrent ple d'aigua i de roques lliscants, zona molt dificultosa amb reagrupament general de corredors, i per fi, arribada a Can Cerdanyola, on esperava el control 6, amb més síndria, beguda de cola i mitjons secs a dojo...





Els Empedrats, plens d'aigua, de nit es fa molt dur



Allà tothom era conscient de la dificultat que s'acabava de superar. Repostatge d'aigües i canvi obligat de mitjons per anar a buscar la següent pujada. La cursa no permetia cap respir, pujar, baixar, pujar, baixar...
Paco davant, sempre, lluitant entre els 25 primers, els altres 4 anaven bastant enrere, però encara entre els 60-70 primers i arribava la pujada de 500 m. del Coll de l'Escriga, per unes trialeres molt pendents, acompanyats per una parella andalusa que no va poder seguir el ritme dels nostres, pujant forts, tirant del grup, fent relleus, animant en Diego, que anava patint.
De nou arribada a la civilització, carretera de Bagà a Gisclareny, amb reagrupament dels nostres fondistes i pas pel petit poble en direcció al Coll de la Bena.



Gisclareny, el Coll de la Bena i el Pedraforca. De nit els llums decoren aquesta vall




Xerrades en un dels trams més tranquils, amb els companys, amb d'altres corredors, fins arribar als peus del Pedraforca, la seva silueta, imponent, i de l'altre cantó de la vall els llums de les cases de Saldes. Molt bonic.



De nit, la silueta del Pedraforca es retalla entre les estrelles




La cursa baixava des del Coll de Llúria per un terreny garrigòs, molt aspre, amb trampes de pedra i arrels, i barrancs molt profunds i foscos, baixant ara amb soledat, els corredors s'havien estirat molt, Paco davant de tot i la resta ben posicionats, però baixada interminable i dura, fins el control 7, al km 65, el Molí de Can Ferrer, sorprenent indret a la vora d'un riu, inondat amb la música house-machine que arribava no se sap d'on, enmig del Parc del Pedraforca: animadets anaven els voluntaris d'aquest avituallament.
Els corredors afrontaven l'enèsima pujada, aquesta de 450 m, fins a Ca la Pruna, on començava un tram mixte de camins de terra i asfalt enmig d'una zona relativament poblada. Paco davant, enganxat amb els capdavanters, y el grup de 4 que continuava lluitant, sense més corredors a la vista, animant en Diego, animant-se ells mateixos, intentant no perdre-s'hi.
Intentant-ho, perquè els hi va passar. Manca de concentració, o de refleixos, o cansament, son, el pas de les hores passava factura: van agafar el camí dret quan havien de girar a la dreta, de nou van haver de tornar, també de pujada, fins retrobar-se amb les marques i agafar el bon camí: hi van perdre al menys 20 minuts.
Superat aquest pal, van arribar al control 8, per repostar els dipòsits d'aigua, canviar-se de mitjons i afrontar els últims 19 km, menys d'una mitja marató.
Començava l'última pujada forta, de 350 m. de desnivell, cap al Coll de la Creu de Fumanya, a prop dels Rasos de Peguera. Es va fer de dia, de cop, o això és el que els hi va semblar als nostres corredors. Paco anava fort, era una pujada per asfalt, passant pel costat de les mines. Diego havia sortit sol a l'últim control i darrere seu els altres 3.



Els corredors van poder veure les petjades de dinosauri a les antigues mines de carbó de Fumanya, al costat del camí




Els corredors ja anaven molt tocats: en Paco enfilava cap a Berga, Fran, Toni i Pere arribaven a la Creu de Fumanya, control 9, avançant encara alguns corredors a la forta pujada, i Diego, que s'havia perdut sol, va arribar una mica més tard.
Ja era de dia i s'havia de fer l'últim esforç, baixant al riu de Peguera per un sender que destrossava els peus, encara avançant més gent i intentant, és clar, posicionar-se respecte d'ells mateixos.



.



Paco, feliç després d'arribar



I així, mentre Paco arribava a Queralt, en Toni es va anar destacant a la pujada a l'Estany de Peguera, Pere i Fran darrere seu i Diego una mica despenjat.



La casa de l'Estany, i després ràpida baixada a Espinalbet




Toni va passar pel control 10, a Espinalbet, enfilant de seguida el camí de Queralt i una mica més tard van arribar Pere, Diego i Fran, però finalment, a l'última pujada, al Cap de la Tartanera, curta però molt vertical, es va terminar de decidir la classificació dels nostres atletes, arribant a les escales i a la meta del Santuari de Queralt en Toni.Més tard en Fran i en Pere, i poc després en Diego. Tots entre els 66 primers del total de 500 a la sortida i només 309 arribats.



Fran i Pere entrant junts a meta







Diego també molt content amb la bona marca aconseguida







Paco i Toni, felicitant-se pel èxit assolit


Pere, gaudint de la seva marca i classificació




Diploma d'en Paco, acreditant 14 hores i un minut, va ser el millor dels nostres fondistes




Paco, excel.lent lloc 21 amb un temps de 14 hores, i la resta fenomenal, entre els llocs 61 i 66, fregant les 16 hores, molt per sota de les marques obtingudes dos anys abans i del promig de 19 que té aquesta cursa per muntanya, i Fran, debutant i finisher.



Fran, descansant i rumiant sobre tot el que havia viscut a la cursa






Els Fondistes de Vilassar de Dalt van fer una competició de luxe, satisfacció total





Ja a Vilassar, es van reunir per fer un dinar de germanor amb els seus familiars i alguns companys. Bon profit, valents.





En resum, participació de molta qualitat dels Fondistes de Vilassar de Dalt:

14:01:00 Paco del Moral



15:55:00 Toni Sala



16:03:00 Fran Izquierdo



16:03:00 Pere Buquet



16:07:00 Diego García



¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨
Triatlò Sprint de Mataró. 3 juny 2007

¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨

La temporada de triatlò va començar a Mataró pel nostre representant en aquesta especialitat esportiva, en Karli Puig, a la modalitat Sprint, 750 m de natació, 20 km de bicicleta i 5 km de cursa a peu.

Va ser a la bicicleta on va tenir problemes musculars arrossegats des de la Marató de Barcelona, però a mesura que passaven els km es va anar trobant millor, fent la cursa a peu molt ràpida, 20:15, avançant molts corredors, i entrant a meta amb un temps de 1:17:57, millor registre personal. Felicitats, Karli.

.

En Karli, pletòric, a la cursa a peu.

1:17:57 Karli Puig¨

Fes esport, fes salut
Contacta amb nosaltres :fondistesvilassardedalt@gmail.com