Rafa Parés (Ass.Esp. Mountain Runners del
Berguedà) amb un temps de 02:32:18 i Àngela Castelló (Club Excursionista
Calldetenes) amb 03:08:46 es van endur la victòria en la XIV edició de la cursa Taga 2040 evo (26,30 km i 1900 de
desnivell positiu), que es va disputar el passat diumenge 15 de setembre a Sant
Joan de les Abadesses, i que consisteix en pujar i baixar el cim del Taga.
El perfil de la cursa
Kiko Martí
(Ass.Esp. Diedre) i Josep Cuadrat (Ass. Esp. Matxacuca) van completar el podi
masculí absolut. En fèmines, la fins aleshores vigent campiona de Catalunya
Ragna Debats (C.E. Xerta – Ous Roig), va quedar en segona posició cedint així
el títol a Àngela Castelló. Les va acompanyar al pòdium Rosa Valls (Ass.Esp. Mountain
Runners del Berguedà).
La sortida a Sant Joan de les Abadesses
Arribada dels participants al Taga
Tot i que a primera hora del matí va ploure i
va deixar el terreny mullat i enfangat, el temps va acompanyar durant el
transcurs de la cursa, fins hi tot el Sol va aparèixer a estones.
La cursa, organitzada per la Unió Excursionista
de Sant Joan de les Abadesses, va ser un èxit en nombre de participants, amb prop
de 500 corredors, demostrant un any més que és una cursa plenament consolidada
dins el calendari.
D´entre els participants, un membre del C.E.
Fondistes de Vilassar de Dalt, en Josep Cros, que va establir un temps de 04:30:02
quedant en la posició 275 de la general.
Enhorabona Josep!
04:30:02 p275 Josep Cros
Així van quedar les "bambes" d´en Josep
1 comentari:
-- Bestial, ací ho definiria, la cursa és durilla per les condicions i per el desnivell, l'adjectiu fins a definir-la com a bestial és pels factors afegits que vaig viure aquell dia.
La prèvia.
El dia anterior dissabte va ser un dia molt intens de feina, encara tenia un home de vacances i jo mateix absorbia la seva feina, va ser una jornada llarga i a un ritme molt intens, tot per mirar de acabar aviat i dormir més, no va ser possible doncs la feina no ho va permetre, vaig posar-me al llit a les dotze de la nit i vaig llevar-me per treballar a 2/4 de 4, vaig menjar poc dons el cansament em va fer preferir el dormir que no pas el menjar, això si a les 4 em faria arròs amb llet que es el meu aliment el dia de qualsevol cursa, un error d'estratègia a l'hora de coure tot el material va fer que acabes 3/4 d'hora més tard del previst i no pugues menjar com calia, vaig decidir emportar-me l'arroc amb un bol i tot pujant cap Sant Joan mel aniria cruspint per camí, les 7:10 he de marxar sense mes, he de dir que vaig corre un xic mes del necessari pro estava nerviós dons no sabia el que trigaria en arribar dons plovia al maresme i alguns llocs de osona, en un dels revols a l'alçada Aiguafreda el bol que portava al seient del copilot es va trabocar foten un merde impressionant, a part d'aixo vaig perdre també el meu aliment per la cursa, vaig arribar a Sant Joan amb el temps just i sense menjar res de res ( al primer avituallament vaig pensar que em posaria les botes) prova ser massa tard, ja anava mixt mort.
El Taga 2040 te un perfil del mes impressionant del km 0 al 8 puja 1250 metres dels quals 1000 son del 5 al 8, el tram final del puig estela es una autentica grimpada amb esglaons de fins a un metre, aixo em va matar, un cop dalt el puig estela es cresteja fins el Taga per un camí impossible, cresta pura i dura, irregular molla i pedregosa, arribem al Taga menjar, beure i avall, la baixada era tan vertical com la pujada amb el handicap del fang producte de la pluja nocturna i del trepitjar dels 250 corredors que anaven al davant, relliscades, sabates clavades al fanc, dolor bestial als quàdriceps, fins que en franki no em va dir la paraula "talonar jo no no tenia ni idea que es baixava ací, sempre havia baixat posant primer la puntera i ara se que no es baixa ací, ( sembla mentida pro fa anys que volto per les curses pro aixo no ho sabia) he de dir que he fet un parell de probes talonejant i la diferencia es enorme ( que burru) potser ara m'explico la meva lesió crònica, els últims 8 kilòmetres permetien trotar cosa que per mi va ser com un regal divi, per fi podia córrer, llevat d'algun tram complicat vaig aconseguir arribar dins del temps i amb la satisfacció de haver acabat, aixo si totalment trencat de cames i molt pro molt esgotat, per postres agafa el cotxe ple d'arròs per tot arreu i torna que es fa tard, a la tornada dinar i treballar per que demà es sant tornemi, ah el cotxe el va netejar una ànima caritativa ( quina pudo feia) recomano fer aquesta cursa ja que es muntanya pura i dura, almenys jo el any vinent hi tornaré, aixo si amb millors condicions "espero"
Tot aquest rotllo us el foto no per fer-me el valent si no perquè veieu que si es vol es pot, personalment aquesta situació d'estres per poder anar a fer curses li trobo un cert gustillo, m'agrada vaja.
gracies per aguantar el rollo, si us a distret millor.
Salud gassss i kilòmetres
Pepe Cros
Publica un comentari a l'entrada