14 de novembre 2013

10.11.2013 Marató del Montseny


  El passat diumenge es va celebrar a Sant Esteve de Palautordera la 3ª edició de la Marató del Montseny, una cursa de muntanya que transcorre per corriols, fagedes, tarteres i rius dins del Parc Natural del Montseny, tot passant pels seus tres cims més emblemàtics: el Matagalls, les Agudes i el Turó de l'Home amb un total de 42km i 2700 metres desnivell positiu.

  D´entre els 653 corredors arribats a meta, s´imposà Miguel Caballero amb un temps final de 04:04:37, seguit d´Eric Díaz (04:13:09) i Marc Carós (04:15:40). En categoria femenina, Mercedes Arcos s´endugué la victòria final amb un temps de 05:16:45, seguida de Sofia García (05:22:13) i de Claudia Baudry (05:31:54).


Primers km

  Nombrosa representació del C.E. Fondistes Vilassar de Dalt, fins a un total de 5 representants van ser-hi presents: Bruno Puighermanal, Josep Cros,  Xavi Guitarte, Jose Borrego i Germán Muñoz.
Enhorabona a tots!

06:17:56 p242 Jose Borrego
06:21:59 p262 Germán Muñoz
07:34:57 p558 Josep Cros
07:47:34 p609 Xavi Guitarte
08:35:00 p--- Bruno Puighermanal

Fotografia abans del tret de sortida
  
Foto de família abans de la sortida

En Josep Cros a l´arribada 

German durant la cursa

2 comentaris:

Unknown ha dit...

Bruno eres un crack

Josep Cros ha dit...

Deu meu quin goig de cursa.
Abans de tot dir que estic molt orgullós de la meva participació a la MM 2013 el que no estic es especialment content doncs no vaig assolir el meu primer objectiu que era guanyar-la :) o en el seu defecte baixar de 7 hores.
Estic acostumat a presentàrem a córrer sota estres pre cursa, aquesta vegada i degut a la magnitud de l'esdevenimentvaig alterar el meu bioritme doncs tothom ho pintava tan dur que varen acollonir-me, error mai prenc precaucions i fins avui m'havia anat de primera, el dia abans en lloc de treballar i no pensar el la marató vaig treballar menys, vaig combinar-ho tot per poder dormir més, en fi que a les set sopava i a les vuit al llit, resultat: no era la meva hora habitual i no vaig quasi dormir, a les 3 una hora abans de l'habitual cansat d'estar al llit vaig anar a treballar i clar vaig acabar més aviat, per tant vaig presentar-me a la marató una hora abans de la sortida quant el mes freqüent amb mi es arribar 5 o deu minuts abans i amb presses per recollir el pitral i presentar-me a la linea de sortida al moment just. Tot aixo va provocar que no sabes que fer amb el temps i crec que vaig deixar-me anar ( relaxar-me) cosa que em va descol·locar, no vaig posar-me vaselina enlloc i no vaig agafar els pals quant estava segur que si ho faria.
Sortida: els primers kilòmetres perfectes fins al tercer avituallament que vaig començar a notar certa fricció als mugrons i a les ingles ( merda la vaselina) a Sant bernat vaig demanar per la farmaciola i quina mala sort tenien de tot menys........... Vaselina, apa puja amunt cap a Matagalls, pujada llarguíssima i escaldat no vegis més llarga encara, el tema em va fer caminar i córrer de diferent manera per mirar de què el fregament fos el mínim, conseqüència: agarrotament muscular de primer grau, a dalt no podia trotar ( no en sabia) vaig intentar baixar-me les malles mes avall avera si aixi aliviaba el tema, mes avall mes amunt i cada vegada mes escaldat, per acabar-ho de adobar els gels em van sentar com una patada als..............cada gel que prenia era mal de panxa als 10 minuts, pro si no els prenia que? per tant vaig decidir fotramals tots quatre i que sigui el que deu vulgui, a trancas i barrancas mixt caminant mixt trotan vaig arribar al turo de l'home km 28, aqui va començar el meu calvari personal, vaig intentar baixar com havia après feia un mes, "taloneando" va dir-me un amic i el cert es que al trail Femsui em va anar de collons, pro aquí no, aixo era una marató,anava escaldat amb mal de panxa i cardat de cames, creieu-me que vaig baixar patint dons per darrere venien dos companys que fins fa poc tan sols els veia d'esquena i que podia quedar davant d'ells ( un lujo per mi) vaig patir un mal de quàdriceps que no se explicar, vaig parar per mal que em feien els dorsals, la gent anaven passant-me a una velocitat que em deixava ben clar que anava petat i parat, pro el Cèsar i el Xavi no apareixen i aixo em feia créixer i passar dels mals de tota mena, últims quatre kilòmetres, la cursa ja planejava i ells no m'atrapaven.....a mort fins l'arribada, vaig entrar a meta amb 7 hores 35 minuts, mitja hora mes del previst, el Cèsar ja em trepitjava els talons pro no va pillar-me, tot just passar la meta vaig notar que el cos el tenia per llençar-lo a la brossa, tant punt vaig poder vaig marxar doncs feia 10 hores que havia sortit per anar a corre.
Las malles noves es van foradar, si com si tinguessin 20 mil kilòmetres, dos llagues de puta mare a les ingles i una satisfacció enorme per haver donat tot de mi, la propera ho faré millor pro no se si em dara tanta satisfacció com aquesta, i es que en el fons el verdader plaer es patir, ara quatre dies desprès de la marató encara el dolor als quàdriceps es enorme i ja tinc mono de corre. És normal això?
https://www.facebook.com/josep.lo.forner.de.vilassar/media_set?set=a.10202543215851818&type=1

Fes esport, fes salut
Contacta amb nosaltres :fondistesvilassardedalt@gmail.com