Marató de París. 15 abril 2007

Tot l'hivern entrenant. Cada dia desprès de la feina ens trobavem per entrenar, aquest any al pavellò de l'Institut Jaume Almera. Els que acabaven abans i els que venien més tard, tots amb l'objectiu de poder anar a la marató.
Quedaven enrere nits de fred, de pluja, de vent i llargs entrenos de cap de setmana. Ens havíem inscrit a la marató de París al mes de setembre i amb qualsevol lesió ens podíem quedar a fora. Estàvem tots entre cotons i amb molts dubtes de si poder fer o no la marató. Tants entrenos ens estàven deixant tocats a tots. La mala sort va visitar en Jesús, que va ficar, malhauradament, la pota dins d'una sèquia i es va quedar sense poder participar, però va decidir acompanyar la resta del grup per donar molts ànims.
Finalment, acompanyats pels seus familiars, van desplaçar-se fins a la capital francesa els següents atlètes: Dolors, Paco, Pere, Toni, Diego i Fran, a mès d'en Jaume, qui volia fer un intent per completar la marató malgrat no haver pogut entrenar amb regularitat, la Elena, qui volia acompanyar la Dolors durant un bon tram de la marató, i l'esmentat Jesús, en total 17 persones cap a París.
París va acollir el grup amb un temps plenament estiuenc: als carrers la gent amb mànega curta i temperatures al voltant dels 25º, mentrestant a Catalunya, ens deien, feia un temps molt fred. Acreditacions a la fira del corredor, nervis, alguna passejada a peu i en vaixell pel Sena i, per fí, el dia de la cursa.

El grup de fondistes abans de sortir en direcció a l'Arc del Triomf.

Un bon esmorzar de bon matí a l'hotel i a agafar el metro cap als Camps Elisis. A cada parada, el metro s'anava omplint de corredors fins a la última parada, ple de gom a gom, sentint parlar gent de tot el món. Era molt emocionant: 35.000 persones esperant el moment de la sortida:

Els Camps Elisis plens a reventar, amb 35.000 participants, 7 d'ells dels Fondistes de Vilassar de Dalt.

Rue Rivoli, els acompanyants dels fondistes esperaven impacients en aquest punt per intentar trobar-los enmig de milers de corredors. Els fondistes intentaven localitzar els seus familiars enmig de milers d'espectadors. Finalment, la trobada va ser possible. Crits d'alegría i d'ànims: vinga! Valents! I el pùblic: allez! Courage!

Diego, Paco, Pere i Toni, aquest amb la samarreta de Catalunya. Alegria per poder trobar els seus familiars. Minuts després passaria la resta del grup.

Vídeo del pas dels atletes pel carrer Rivoli.

La Dolors llançada en la seva segona marató. El pavés del terra feia mal als peus dels corredors, però la bellesa de la ciutat i els ànims del públic valien la pena.

Al km 25 els corredors ja portaven més d'una hora i mitja a les seves cames. Sempre amb la Torre Eiffel com a testimoni, els familiars s'acostaven a prop del Sena buscant una mica de frescor. La temperatura ja havía pujat fins als 25º i la humitat era molt alta. Els atlètes ho patien de debò. Vam poder veure passar en Paco, i una mica més tard en Toni:

Després van anar apareixent en Pere, en Diego i en Fran:

Pere

Diego

Fran, abans de patir una forta devallada que li va durar fins a la meta.

Minuts més tard va aparèixer la Dolors i a partir d'aquest moment se li va afegir la Elena per donar-li tot l'aler del món en els moments mes durs de la marató. Les noticies, però, no eren bones per en Jaume: va haver d'abandonar cap al km 30 víctima de la falta d'entreno i la calor. L'any vinent, Jaume!

Després de donar alguna volta pel Bosc de Boulogne, la Marató enfilaria de nou el camí cap a l'Arc del Triomf. Això era el que esperaven els nostres atletes, veure aparèixer l'imatge imponent d'aquest monument a dalt de tot de l'Avinguda Folch, línia d'arribada.

En Toni, concentrat, als últims metres.

En Pere, el sabor de la victòria, entrant a meta.

En Diego, treient forces fins l'últim metre.

La Dolors, finisher feliç, amb la Elena, entrant juntes: la unió fa la força.

En Fran, patint i lluitant, buscant el seu lloc als Elisis.

Retrobar-se amb els familiars: aquest era el següent objectiu després d'acabar la marató. La Sara, orgullosa amb el seu pare, va demostrar ser una gran campiona: va recórrer tot Paris sense parar d'animar:

Els fondistes, en acabar la marató, rebent les felicitacions de tots.

Un bon àpat per recuperar les forces: París es va quedar sense spaguetti i sense cervesa.

Després de córrer esperava la ciutat per visitar els seus impressionants monuments. Resultava fàcil reconèixer pels carrers de París els que hi havien fet la marató: tots tocats.

Testimoni de la victòria personal, l'Arc del Triomf amb els atletes i les seves medalles.

El grup de Vilassar de Dalt devant del Museu del Louvre. Gràcies a tots els acompanyants pels vostres ànims: Mar, Loli, Sara, Jesús, Issa, Gemma, Àngels, Clàudia i Gloria.

Després d'un parell de dies més a París va arribar l'hora de tornar a casa, a la feina, a l'escola. I ja amb el cap ficat a la propera marató: ROMA...¿oi que estaria bé?

Feliç tornada a Barcelona, i a l'aeroport, la foto dels campions.

Resultats obtinguts pels fondistes de Vilassar de Dalt:

3:23:59 Paco del Moral
3:28:38 Toni Sala
3:34:25 Pere Buquet
3:43:24 Diego García
4:18:12 Dolors Sala
4:24:26 Fran Izquierdo