Aprofitant la meravellosa Serralada de Marina que ens envolta, els fondistes sortien a entrenar pels camins, pistes, corriols i trialeres existents al terme de Vilassar de Dalt i pobles veïns, des de Teià fins al Coll de Parpers: llargs recorreguts amb pujades i baixades, amb l'objectíu de preparar la Travessa del Montseny.
Aquesta travessa de muntanya, de 45,8 km de llarg i 2.200 metres de desnivell acumulat es presentava com la prova de foc per a tots nosaltres. La representació vilassarenca, amb 9 participants, va resultar una de les més nombroses i així es va poder comprovar a la Plaça d'Aiguafreda, punt de sortida de la prova.
Els fondistes de Vilassar de Dalt esperen impacients la sortida a la plaça d'Aiguafreda a les 6 del matí.
Encara de nit, els vilassarencs van anar passant pel primer control dins del Castell de Tagamanent.
Poc a poc s'en va anar aclarint el dia i, després de la forta pujada s'havía de guanyar temps als plans del Pla de la Calma.
Enrera quedava el Castell de Tagamanent i es feia de dia.
Corrent pel Pla de la Calma, buscant posicions, contemplant la Plana de Vic avall de tot i, de cop, el sol apareixent-se enmig del Cim de les Agudes i del Turó de l'Home, el grup de participants s'anava estirant pels camins buscant Collformic per repostar mentre al fons s'apareixia també el Matagalls: amb calma, que vé de nou una forta pujada.
Bella sortida del sol. Montseny en estat pur.
Fent un petit descans a la vora del camí, agafant aire fresc i pur.
A Collformic espera sempre un reconfortant esmorzar: café, xocolates i dolços, però compte, que la forta pujada al Matagalls no accepta ni un gram més del necessari: paisatges increïbles i pujada interminable, cim arrodonit que mai no s'acaba i de cop, la Creu de Matagalls. Vista avall veiem Viladrau, i Espinelves, i darrere nostre el temible Cim de les Agudes.
J M arribant a Matagalls. Ay! Sort dels bastons...
La Elena, la Dolors i en Jaume, agafant aire al Matagalls.
Els fondistes, però, haurien de gaudir de la baixada més maca de tota la travessa, un slalom espectacular pel mig de la fageda entre el Matagalls i Sant Marçal del Montseny.
La Dolors, en Jaume i la Elena baixant pel mig del bosc.
Els fondistes s'anaven posicionant: per davant anava en Paco completament llançat i darrere seu tres corredors més, Pere, Toni i Diego entre els 30 primers, en Fran una mica més despenjat i després el grup de 4 de la Dolors, la Elena, en J M i en Jaume, que s'ho prenien tot amb una mica més de calma.
Petit descans abans de començar la pujada a les Agudes, la més dura de totes per les seves característiques, on era necessari plegar els pals i ajudar-se amb les mans per poder sortir-ne, travessant les muntanyoles de roques dels Castellets, sense parar-se a mirar el paisatge de la Vall de la Tordera, per por o per pressa, donava igual, l'objectiu era pujar a les Agudes sense passar per la temible cadena, cosa que algú va tenir la mala sort de patir: una paret vertical amb una petita cornisa per posar-hi la puntera dels peus i agafar-se amb les mans a una cadena fixada a la roca. Després d'això, arribada al cim, amb les vistes més espectaculars de tota la travessa, era el premi.
Després de l'esforç de la pujada a les Agudes la recompensa de les vistes.
Alguns dels components dels fondistes a dalt de tot de les Agudes.
Des del cim es podia contemplar un paisatge increïble, lo més alt del Montseny, el pantà de Santa Fé i al fons la Serralada Litoral.
Després d'un curt recorregut entre el cim de les Agudes i el Turó de l'Home, podíem veure la majoria de les comarques barcelonines i gironines, el Pantà de Santa Fé, abaix mateix, i el mar, un troç allà per la banda de Blanes, tot un espectacle.
El grup de 4, anant-se cap al Turó de l'Home, següent punt de control de la cursa.
L'arribada al Turó de l'Home dona la idea equivocada de que ja està tot fet: 16 km de baixada fins a Gualba. Res més lluny de la realitat, aquest últim tram és una autèntica trampa: llarga baixada al Pantà de Santa Fé pel mig del bosc, travessant una fageda preciosa però amb molta atenció al terra: branques, pedres, forats, ocults entre les fulles caigudes, tot un perill quan portes tantes hores de cursa, amb els peus i les articulacions tan castigats.
A la vora del llac espera l'últim control i avituallament: cal recarregar energia per l'últim esforç i una ullada al full de ruta del control ens deixa veure que, per davant, els nostres van ben posicionats.
Després de passar per sobre del dic del pantà comença l'última baixada, pel Gorg Negre de Gualba, baixada de vertigen enmig d'una vall molt abrupta i seca. Ja és migdia i en aquesta vall tan tancada i amb tanta roca la calor es concentra molt. A més, la travessa esdevé una mena de gimcana: s'ha de passar per sobre d'una vella canonada de ferro, amb un bosc mediterrani molt dens, amb molta facilitat per perdre-s'hi, amb plantes espinoses i molt emprenyadores que feien molt de mal, i la traca final: la famosa pista de pols de la mina, amb llocs on la capa de pols pot superar lo imaginable.
Finalment, els atletes van anar arribant a la meta, situada als jardinets de l'església de Gualba.
En Paco, extraordinari, va arribar quart, mossegant durant tot el recorregut als que portava davant seu.
Més tard, arribaríen els 4 fondistes següents, tots amb la satisfacció d'haver pogut millorar les seves marques en aquesta competició.
Botifarres i pa amb tomàquet i la companyia d'alguns familiars vinguts per animar, esperant la resta de l'expedició vilassarenca que va arribar final i feliçment després d'haver completat la travessa, tots satisfets i amb els objectius plenament assolits.
Pere, Toni, Paco i Diego, descansant i comentant la travessa a l'arribada.
En Fran, arribant molt content amb la seva marca.
J M, Elena, Dolors i Jaume, entrant junts a la meta. Ja son finishers d'un ultra.
Enhorabona a tots:
5:55:00 Paco del Moral (4t classificat)
6:51:00 Pere Buquet
6:53:00 Toni Sala
7:10:00 Diego García
7:51:00 Fran Izquierdo
11:00:00 Elena Aragonés
11:00:00 Dolors Sala
11:00:00 Jaume Guitart
11:00:00 J M Fernández
2 comentaris:
Esta cursa disfrute como un enano.Es una cursa expectacular se la recomiendo a todo el mundo sean o no corredores.El Montseny es fantastico ,el paso de las agudas es genial.El unico pero son los 12km finales que se hacen pesados
Hola, Atope, estoy totalmente de acuerdo contigo, quien quiera disfrutar de una bella, dura y exigente carrera por montaña, ahí tiene el Montseny. Es verdad, son criminales los últimos kms de bajada a Gualba, llenos de zarzas, piedras y el camino polvoriento de la mina, como los que nos podemos encontrar en la Marathon des Sables, no crees?
Publica un comentari a l'entrada