El passat dia 4 de juliol es va donar la sortida a un dels ultra-trails més durs i amb més fama dins del calendari de curses per muntanya: la Travessa de Núria a Queralt.
Aquest any l'organització de la prova volia donar-li una mica més de dificultat, per això va triar un itinerari demoledor, amb 4 agulles de més de 600 m. de pujada i dos baixades de més de 1.000 m. molt tècniques. A més es van afegir 8 kms més per arribar a la mítica xifra de 100 kms de recorregut.
D'aquesta manera, la Núria- Queralt d'enguany comptava amb un total de 4.029 m de desnivell positiu acumulat, 5.274 m de desnivell acumulat en baixades, fent un total de 9.303 m. de desnivells acumulats.
.
El perfil de la cursa de 100 kms del 2.009.
.
Després de mesos preparant aquesta dura prova, dos dels nostres companys es van desplaçar al Pirineu de Girona per prendre lloc a la sortida, en Karli Puig i en Fran Izquierdo.
.
Els nostres representants davant del Santuari de Núria abans de la sortida: Fran i Karli..
La climatologia no va acompanyar gaire, ja que només donar-se el tret de sortida es van començar a sentir trons, donant pas a una forta tempesta que va condicionar moltíssim l'actuació de tots els atletes.
.
Karli enfila l'espectacular font de Fontalba pel estret camí que va vorejant el Puigmal.
..
La pujada al Pas dels Lladres, a 2.534 m d'altitud, es va fer molt dura, no només pel fort pendent sinó també per la forta tempesta de calamarsa que hi va caure, donant sensacions d'hipotèrmia als nostres corredors.
.
Fran, al començament de la pujada al Pas dels Lladres, enmig d'una forta tempesta de llamps i calamarsa..
Després d'una hora de molt patir, els nostres companys van poder arribar a la Collada del Pas dels Lladres, deixant enrere el Puigmal i la tempesta, però van haver de seguir enmig del fred i amb la humitat de la roba per la tempesta.
.
Fran i Karli passant pel Pas dels Lladres.Després, la cursa va començar a allargar-se, posicionant-se els corredors de mica en mica. Els nostres arribarien al control 4 en el lloc 97.
.
Karli baixa cap a la Creu de Meians, abans d'arribar a la Collada de Toses. La bellesa dels paisatges és un més dels alicients de les curses de muntanya.
.Però després de passar pel Coll de Pal, el fred va tornar a donar sensacions negatives i d'hipotèrmia, fent que Karli abandonès la prova al seu pas pel control 6, al kms 48 de cursa. Ja feia estona que s'havia fet fosc.
Fran va continuar la cursa, passant de mica en mica per tots els controls nocturns de la prova. Després de perdre's un parell d'hores al voltant del Pedraforca va aconseguir arribar dins del temps límit al control de Saldes, on ja es feia de dia.
.
Control de Rigorèixer, km 48, ja era la 1 de la matinada. Els corredors en aprofiten per beure, menjar, canviar-se de mitjons i recarregar les seves cantimplores.
.
La cursa tenia encara preparada la sorpresa de la pujada al Portet, al costat de la Gallina Pelada, última criba en aquesta duríssima prova, on els corredors van acabar de patir les últimes pujades fortes de la travessa.
Després, 2 controls més al passar a prop de Rasos de Peguera i abans d'arribar al Santuari de Queralt, on començava la baixada de milers d'esglaons fins al Parc del Lledó de Berga, punt on estava situada la meta.
Finalment en Fran va arribar a meta 22 hores i 26 minuts després de donar-se la sortida el dia anterior a Núria, completant els 100 kms de recorregut en el lloc 118 d'un total de 158 arribats. Prop de 300 corredors van haver de plegar i retirar-se ó bé van quedar desqualificats per no poder arribar a temps als controls de pas, mostra de la gran duresa de la Travessa Núria-Queralt d'enguany.
.
Fran, just després d'arribar a la meta de Berga.
.Aquest va ser el resultat d'en Fran:
22:26:54 Fran Izquierdo
Moltes felicitats.
El passat dia 1 d'agost va tenir lloc, amb motiu de la seva Festa Major, la Cursa Popular d'Òrrius, tradicional cursa d'estiu que fa recorregut mixte de carretera i camíns per muntanya dels voltants d'aquesta localitat.
El primer relevista, Jotaeme, fent la pujada pel cantó francès del Coll d'Ares.
Jotaeme surt amb la flama dels carrers de Manlleu.
Després, entre tots, es va prendre el Foc del Canigó a la foguera de la Plaça de l'Ajuntament.
