Un any més, i ja en van vuit, 300 corredors i corredores es van aplegar a Saldes, al peu del Pedraforca, per disputar una cursa de muntanya molt característica. En només 13 quilòmetres un recorregut molt tècnic i explosiu surt de Saldes, puja el Pollegó Superior després d'un tram de grimpada i baixa per la vertiginosa tartera.
El jove Oriol Cardona es va imposar amb solvència en categoria masculina amb un temps de 01:42:18, mentra que la campiona local, Núria Picas, ho va fer en categoria femenina i va superar el rècord de la prova, situant-lo per sota de les 2 hores, clavant el crono en 01:57:14.
El guanyador de la prova, Oriol Cardona
Núria Picas
En representació del nostre club, un únic representant, en Víctor Palacios, que va establir un temps de 03:28:47 quedant en la posició 243 de la general. En acabar, Víctor ens explicava com li havia anat:
"Hora de sortida: 9:00 am des de la Plaça Pedraforca de Saldes. Amb una distància de 13,2 km i un desnivell positiu de 1298m. De 295 inscrits vam sortir 271 participants. Van abandonar 8 corredors, la resta no es van presentar.
La duresa de la cursa no està gens exagerada per l'organització que avisa a la web i als briefings d'abans de la cursa. Els 5 primers km, desde Saldes fins al refugi Lluís Estassen, son un preludi del que ve més endavant, un corriol trenca cames que fa bategar el cor fins al límit, puges 416 m de desnivell en 5km, et prepara per la pujada desde el refugi fins al Coll del Verdet, que et fa oblidar la primera pujada, 630m de desnivell en 2,8km. Des d'aquí fins al Pollegó Superior es de grimpada amb pasos aeris, brutals! Després dels 7,8km de pujada es fa durillu fins arribar als 2507 m d'altura del Pedraforca. Un cop estàs dalt, jeje queda tirar avall per la tartera, la baixada és rapidíssima, i molt dura, són 956 m de desnivell negatiu en 2,6 km fins arribar a l'area de pícnic de la font seca, que el desnivell es fa més agradable fins al km 13,5 on es troba l'arribada a la Plaça de Saldes.
Jo he fet un temps de 3:28:47, i n'estic molt orgullós, si després de la tartera no hagués tingut les cames com troncs hauria millorat el temps. La cursa es digne de fer, es duríssima, i en els punts més alts, complicada i un punt perillosa. L'organització va ser perfecte, impoluta i molt previsora, 7 avituallaments, un metge al punt més alt i creu roja (que no va fer falta) en dos punt de la ruta. És una cursa per disfrutar, per gaudir de l'entorn i de pujar i baixar un 2500. Val la pena!"
Enhorabona Víctor!!
03:28:47 posició 243 Víctor Palacios
Víctor, al seu pas pel cim del Pedraforca
En Víctor (dreta) a l´arribada
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada