Amb 52 kms de recorregut i 5.400 m de desnivells totals acumulats la Cap de Rec és una de les curses de més dificultat del calendari, no per la seva llargària però sí per les seves pujades, molt verticals, i per les seves baixades, molt tècniques i prolongades.
El perfil de la prova dibuixa 2 fenomenals pujades a Vallcivera i Perafita, amdues per sobre dels 2.500 m, i 2 bones baixades, a Andorra i a Cap de Rec per tancar l'anell.
.
El perfil longitudinal de la prova, amb els cims de Vallcivera i Perafita.
.
Des del Club d'Atletisme de Vilassar de Dalt hi van anar 5 atletes, tots disposats a gaudir del correr per la muntanya, pels seus senders, a la vora dels rius i dels llacs d'alta muntanya.
Aspecte del Refugi Cap de Rec a les 5 de la matinada, moment on l'organització entregava les targetes de cursa...
Els companys participants: Fran, Jaume, Diego, Bruno i Dolors..
Aquest any la prova tenia molt nivell de participants tal i com es va demostrar a la classificació final. De seguida els corredors li van donar un alt ritme a la cursa, sobre tot al tram inicial de baixada a Viliella.
Diego i Fran es van posicionar bastant endavant, arribant als controls sempre entre els 150 primers, mentre que els altres anaven dosificant esforços donat que debutaven en una prova tan llarga com aquesta.
. .
Diego, de vermell, pujant cap a Prat Xuixirà..
Dolors i Bruno, tot passant pel control de Can Jan de la Llosa..
Dolors i Bruno, blau i negre, pujant a Vallcivera, el troç de més pendent de tota la cursa..
Un cop arribats al Port de Vallcivera Andorra li donava la benvinguda als corredors, uns corredors que havien de baixar a tot el llarg del riu Madriu, la joia natural d'Andorra, una vall plena de llacs i cascades, a través d'un sender mullat i lliscant que anava vorejant el riu tota l'estona fins arribar a Coll Jovell i baixar al control d'Engolasters, equador de la cursa. En aquest sector Fran es va anar distanciant de Diego mentre el grup de 3 es va anar mantenint unit.
.
Dolors i Bruno passen just davant d'un dels estanys de la Vall del Madriu..
La segona part de la cursa és molt dura. Tots els corredors han de superar un kilòmetre i mig vertical en uns 7 de recorregut. El pendent és molt fort, l'acumulat a les cames passa factura, i l'alçada no deixa respirar ni oxigenar els teixits musculars.
Tot i baixar de ritme i patir de debò, tots els nostres companys ho van poder superar i es van veure finalment al Refugi de Perafita. Aquí Bruno també es va anar distanciant definitivament.
Tots van arribar al Port de Perafita amb els deures fets i aleshores ja només quedava baixar amb tranquil.litat a Cap de Rec, ja de tornada a la Cerdanya.
.
.
Fran, pujant per Perafita, deixant enrere el Principat d'Andorra..
La Dolors, descansant una estoneta davant d'un ramat de cavalls a Perafita..
De mica en mica els corredors van anar baixant cap al Refugi de la Pera per agafar després la pista d'esquí nòrdic de Cap de Rec, un autèntic luxe per correr prop de 10 kms a 2.000 m d'altitud.
.
Fran i Diego, un cop van arribar a meta després de 9 hores de competició..
Bruno, entrant al control d'arribada..
La Dolors i en Jaume, a punt de validar la seva targeta a meta..
Tots els nostres companys es mostraven contents i orgullosos després de la cursa. Felicitats..
Aquests van ser els seus resultats:
9:06:00 Fran Izquierdo
9:40:00 Diego García
11:43:00 Bruno Puighermanal
12:23:00 Dolors Sala
12:24:00 Jaume Guitart
Enhorabona a tots!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada