Sant Esteve de Palautordera i el Parc Natural
del Monsteny van ser l'escenari d'una carrera apassionant en què a més de la
victòria en una de les maratons de més prestigi del país, es va disputar el
Campionat de clubs de curses per muntanya FEDME - Gran premi Buff Salomon i la
prova final de les Sky Sèries de les Skyrunner National Series. La cursa es va
celebrar sobre un recorregut molt exigent de distància marató i amb un
desnivell positiu de 2.704
metres en què Alfredo Gil i Laia Andreu van ser els
més ràpids.
Per part dels Fondistes de Vilassar de Dalt, dos representants: en Xavi Guitarte i en Josep Cros, el qual va
haver d´abandonar per una lesió al genoll.
En Xavi Guitarte ens va deixar aquesta crònica:
" Cursa no només molt recomanable, sino una imprescindible en el vostre currículum! És una marató brutal des del primer kilòmetre fins al darrer són impressionants, tant pel que fa el paisatge com per al que és la cursa en sí. Poca pista, poc camí còmode. Tot i cada un dels metres et farán suar de valent!
La cursa té sis parts ben diferenciades.Els primers km són d´escalfament...uns cinc, on vas guanyant desnivell en percentatges bastant tolerables., i després tres més on fas el primer tastet d´aquesta cursa, on comences a veure clar el que t´espera. Superat el segon avituallament, una bona estoneta puja-baixa còmode i ràpid, amb els llums d´alerta encenent-se al teu cervell...no et flipis! que això no ha començat!
Tercera part, et plantes a Sant Bernat amb les cames relativament intactes, a punt per encarar la pujada del Matagalls. Aquí t´esperen mans als cuadriceps, mirada baixa i tirar de força per estar una estoneta caminant. Còrrer és un luxe, que et permets molt de tant en tant per canviar el moviment i recuperar les cames. Ja has fet cim? Collunut! Recupera forces al petit pla, perquè comences la baixada a Sant Marçal. Molt cabrona, però molt divertida! Recorda! fre de mà posat! encara queda teca!
Un cop a Sant Marçal, amb el càrrec de consciència normal per haver gaudit de la baixada i no haver guardat massa benzina, encares la segona pujada eterna de la Marató. Les Agudes és una pujada més curta que la del Matagalls, però on no tens cap descans, i amb uns 25km a les cames. El terra de la pujada és preciós, no us diré res més.
Darrera estació...cresteja fins al Turó de l´Home, un tram fàcil, puja-hi, una pujada molt curta i benvingut al que de veritat és el gran os de la cursa. 12km de baixada dividits més o menys a parts iguals en baixada infernal plena de sorreta que rellisca i baixada corriolera divertida, amb alguna pujadeta que et fa perdre el ritme, la paciència i et fa veure que vas al límit!
Abans d´arribar, el final de festa és el creuament de dos riuets enple recorregut trencacames. Hi ha diversitat d´opinions. a mi m´agrada mullar-me els peus, hi ha gent que ho odia! té el seu encant, que voleu que us digui!
En resum, una cursa genial, a la que cal arribar fort, però que et torna l´esforç que hi deixes de sobres!"
06:32:43 p436 Xavi Guitarte
En Xavi Guitarte en acció
En Josep Cros a St. Bernat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada