Amb 52 kms de recorregut i 5.400 m de desnivells totals acumulats la Cap de Rec és una de les curses de més dificultat del calendari, no per la seva llargària però sí per les seves pujades, molt verticals, i per les seves baixades, molt tècniques i prolongades.
El perfil de la prova dibuixa 2 fenomenals pujades a Vallcivera i Perafita, amdues per sobre dels 2.500 m, i 2 bones baixades, a Andorra i a Cap de Rec per tancar l'anell.
.

El perfil longitudinal de la prova, amb els cims de Vallcivera i Perafita.
.
Des del Club d'Atletisme de Vilassar de Dalt hi van anar 5 atletes, tots disposats a gaudir del correr per la muntanya, pels seus senders, a la vora dels rius i dels llacs d'alta muntanya.
..

.
Aquest any la prova tenia molt nivell de participants tal i com es va demostrar a la classificació final. De seguida els corredors li van donar un alt ritme a la cursa, sobre tot al tram inicial de baixada a Viliella.
Diego i Fran es van posicionar bastant endavant, arribant als controls sempre entre els 150 primers, mentre que els altres anaven dosificant esforços donat que debutaven en una prova tan llarga com aquesta.
. .
.

.
Un cop arribats al Port de Vallcivera Andorra li donava la benvinguda als corredors, uns corredors que havien de baixar a tot el llarg del riu Madriu, la joia natural d'Andorra, una vall plena de llacs i cascades, a través d'un sender mullat i lliscant que anava vorejant el riu tota l'estona fins arribar a Coll Jovell i baixar al control d'Engolasters, equador de la cursa. En aquest sector Fran es va anar distanciant de Diego mentre el grup de 3 es va anar mantenint unit.
.
.
La segona part de la cursa és molt dura. Tots els corredors han de superar un kilòmetre i mig vertical en uns 7 de recorregut. El pendent és molt fort, l'acumulat a les cames passa factura, i l'alçada no deixa respirar ni oxigenar els teixits musculars.
Tot i baixar de ritme i patir de debò, tots els nostres companys ho van poder superar i es van veure finalment al Refugi de Perafita. Aquí Bruno també es va anar distanciant definitivament.
Tots van arribar al Port de Perafita amb els deures fets i aleshores ja només quedava baixar amb tranquil.litat a Cap de Rec, ja de tornada a la Cerdanya.
.
.

.
De mica en mica els corredors van anar baixant cap al Refugi de la Pera per agafar després la pista d'esquí nòrdic de Cap de Rec, un autèntic luxe per correr prop de 10 kms a 2.000 m d'altitud.
.

.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada