Els passats dies 16 i 17 de juny va tenir lloc el 1er Campionat de Catalunya de Curses d'Ultrarresistència, tenint com escenari la localitat ripollesenca de Sant Joan de les Abadesses, dins de la que és sense dubte la prova més dura del calendari d'ultras: l'Ultratrail Emmona.
Amb un recorregut engrescador, de 107 kms de llarg, i una successió ininterrompuda de pujades i baixades sumant-hi 16.600 m de desnivells acumulats, l'Emmona s'ha convertit en la cursa d'ultrarresistència més dura del país.
D'aquesta manera uns 280 corredors van poder disfrutar de les excel.lències tècniques de la prova i de les atencions permanents d'una organització que va ratllar la perfecció. Entre el gruix de participants hi havien 2 corredors del CE Fondistes Vilassar de Dalt, Paco del Moral i Fran Izquierdo.
Paco i Fran, just abans de començar l'ultra sota l'arc de sortida a Sant Joan de les Abadesses, a les 6 hores del matí.
El primer sector incloïa la pujada a Puig Estela de 1.200 m i la posterior baixada al poble de Pardines, sector on tothom encara anava molt fresc i amb bones perspectives.
Els corredors pujant a Puig Estela, un dels cims de la Serra Cavallera.
Fran, a punt d'arribar a Puig Estela.
Després la cursa passava a l'acció dirigint-se cap al sector de més altitud de tot el Pirineu de Girona. Una nova pujada de 1.250 m fins al Coll de Trespics, just al costat del Balandrau, va començar a seleccionar i posicionar els corredors. L'exigent pujada va recol.locar tothom al seu lloc. En arribar a Trespics hi havia el control i l'avituallament. Els nostres companys hi anaven molt bé de forces i d'ànims.
La capçalera del riu Freser, amb els cims de Coma de Vaca, Fresers, Pic de l'Infern... i Bastiments.
Amb més dificultats de les previstes degut a la forta calor, els corredors van pujar el Bastiments tot passant pel Coll de la Marrana, que comunica Ulldeter amb les fonts del Freser. Les altes temperatures i la forta pendent van donar un toc d'atenció a tots, sobre tot als qui anaven més a la cua de la cursa, com ara en Fran.
Entre Bastiments i Coll de Noucreus, just abans de començar a baixar cap a Núria, els corredors havien de fer tota la cresta, durant un tram d'uns 6 kms molt durs, amb grimpades i desgrimpades, sempre per sobre de 2.700 m d'altitud, sense dubte el tram més tècnic de tot l'Ultra.
Els corredors fitxen al Coll de la Marrana i es dirigeixen cap al Bastiments.
Coronant el Bastiment, amb els millors paisatges d'alta muntanya.
La cresta entre el Bastiments i el Pic de l'Infern.
Paco, molt fort i motivat, arribant al control de Bastiments.
Un bon avituallament esperava a tots els participants a Núria, la veritat que s'ho mereixien, i més pensant que de seguida havien de pujar el Puigmal (2.910), la muntanya més alta de Girona. Les fortes pendents del tram final van fer que tohom s'ho prenguès amb calma. L'altitud i la calor, en el cas dels més avançats del pelotó, van fer molt de mal. La cursa arribava al seu equador.
Vista enrere a Núria en la pujada al Puigmal.
Els corredors encara havien de travessar l'última congesta de neu al mateix cim del Puigmal.
Mentres Paco anava molt avançat pel sector de Campelles, km 80, Fran encara baixava del Puigmal a Planoles, km 67. Aquesta dada indica que la cursa anava molt estirada, amb els primers classificats arribant a meta.
Cau la nit, nit sense lluna, i els últims raigs de sol il.luminen el Taga. Molts corredors arribarien a aquesta muntanya amb els primers raigs del dia següent.
En un ultra el degoteig de corredors que van entrant a meta és incessant. Arnau Julià va ser el primer home en arribar, poc abans de les 10 de la nit. Olga Mankó va ser la primera dona en fer-ho, allà cap a la 1 de la matinada. Un dels nostres corredors, Paco del Moral, va entrar en meta cap a les 4 de la matinada... i així de mica en mica, l'un darrere l'altre, tots els corredors van haver de passar pel sector de La Covill, molt enrevessat, i per la pujada final, molt dura, al Taga, de 1.100 m de desnivell quan ja s'havien fet 85 kms. Des del Taga a meta, una suau baixada va fer les delícies de tots els corredors, sobre tot d'aquells que portaven més de 24 hores, els més castigats, com en Fran.
La pujada vertical al Taga (2.039). La verdor de l'herba amagaba una mica la duresa d'aquesta muntanya.
Fran, just en arribar a meta poc abans de la una del migdia.
Amb 90 abandonaments es va tancar aquesta ultra tant exigent. Per sort cap dels 2 companys van haver de treure's el pitrall abans d'hora, i en una cursa d'ultrarresistència, on el més important és acabar, això és tot un èxit. Destacar sobre tot la bona posició de Paco, qui va acabar 6è dins de la seva categoria.
Aquests van ser els seus resultats:
22:12:35 Paco del Moral 30è de 244,
6è en la seva categoria
30:52:06 Fran Izquierdo 150è de 244
Moltes felicitats.
